Guerra Total i domini nazi

Mundial va ser una guerra total, degut a que les conseqüències van afectar a tot el conjunt de la població. La capacitat destructora de la Segona Guerra Mundial va ser il·limitada, va tenir greus efectes sobre tot el món, degut a la repressió que va sofrir Alemanya.

La Segona Guerra Mundial ha sigut el conflicte més important i destructiu de la historia de l'humanitat, el seu caràcter planetari i la potència i el alt nivell tecnològic d’armament, el que explica l’inmensitat de la catastrofe demogràfica i de les destruccions internacionals; va representar un punt d’inflexió important de la historia de l’humanitat. Va significar el fi de l’hegemonia europea, l’inici del domini de les grans superpotència.

L’any 1945, any final de la guerra, Europa, Japó, grans àreas de Xina i Sudest asiàtic estaven en una situació de verdadera catàstrofe degut a la pèrdua de vides humanes i a la destrucció de recursos materials, com mai s’ha vist en la història, Va dilatar immenament el sufriment i la pèrdua de bens. A més, els exèrcits en combat, aquesta guerra va perjudicar a la població civil, que va sofrir privacions de tot tipus, bombardeig aèris, prestacions forçoses, deportacions i sovint l’exterminació per raons ètniques.

El cost més important de la guerra va ser la destrucció de vides humanes. Segons el càlcul establert per Stéphane Courtois i Annette Wieviorka les pèrdues humanes van ser sobretot a la Unió Soviètica, on van morir més de 26 milions de persones. Les dues terceres part de les víctimes soviètiques eran civils, moltes morts per només per a quatre anys, que va significar la pèrdua del 14% de la població total de la URSS. Alemania va ser víctima de ella mateixa, almenys 6 milions de població civil va morir. Les baixes japoneses van superar els 2.5 milions de persones. En el cas de la Xina, es difícil determniar la xifra va ser estimada entre 2.5 i 13.5 milions.

Totes les xifres són discutibles però proporcionen una idea de la crisis demogràfica que va significar la Segona Guerra mundial.

En total ascendent de més de 50 milions de morts, quatre vegades més que la Primera Guerra Mundial. Aquesta diferència s’explica per la considerable extensió de les operacions militars i per la implicació directa de tota la polblació en guerra, ja que la utilització de l’aviació va fer que el front acabés sent obsolet. Alguns estats no respetaven la Convenció de Ginebra sobre els prisioners de guerra i per les polítiques racistes d’extermini sistemàtic portades a terme pel III Reich.

A aquestes xifres s’han d’afegir 35 milions de ferits i 3 milions de desapareguts. I les víctimes directes del conflicte s’han de sumar també efectes de una sobremortalitat provocada per la subalimentació i l’ofensiva d’enfermetats o de carència com la tuberculosis i el ratiquisme.

Aquesta guerra va tenir conseqüències duraderes. Es pot observar en les piràmides d’edat de països com la Unió Soviètica, Polonia.

Al final de la guerra es va plantejar a més en Europa el problema de les persones desplaçades. Milions d’homes i dones vagaben, empentants d’un punt a l’altre del continent per la guerra. Ex presioners internats en els camps de concentració o de treball nazi que trataben de tornar als seus països,però sobretot milions de persones que van abandonar els territoris anexionats per els vencedors.

El panorama de les destruccions materials era també desolador. La destrucció de vivendes i altres tipus d’edificis va ser molt important.

A Europa, els danys majors van ser a les comunicacios (ports, ferrocarrils, ponts) i a les grans ciutats.

En el pla financer, els costos de guerra per als països i les extraccions monetaries efectuades per els alemanys en els països ocupats, particularment a França, van acabar en pressuposts deficiàris i van desencadenar la inflació dels medis de pagament.

Es va donar lloc a la imposibilitat de reconstrucció de les condicions de la tragèdia de la població civil. Va incrementar el nombre de persones sense sostre.

Va ser el cas d’industrials temorosos del comunisme o seduits per les expectatives de benefici que oferien els ocupats i dels sectors de la població a trets pel nou ordre nazi, que era una garantia d’anticomunisme i d’autoritat antidemocràtica. Així mateix, en la configuració de les actituds socials va tenir una influència decisiva la implantació d’un règim de violència i de terror. La Gestapo i les SS van ser instruments brutals de dissuasió devant de qualsevol dissidència i de represió implacable contra els resistents, que van ser sotmesos a arrest, tortura, deportació o execució.

El gener de 1942, a més, els caps nazis, reunits a la Conferència de Wanze, en la qual els líders nazis decideixen aplicar la Solució Final a la qüestió jueva, l’extermini.

En els territoris ocupats va haver resistència al règim nazi. Era una resistència basada en el patriotisme i el rebuig del nazisme. La resistència estava encapçalada per demòcrates i comunistes. A Iugoslàvia els partisans (majoritàriament comunistes) dugueren a terme una important lluita, comandats pel mariscal Josip Broz, Tito. Aconseguiren alliberar Belgrad al mateix temps que les tropes soviètiques. A Itàlia també destacaren també destacaren els partisans, peça fonamental en l’alliberament final d’Itàlia. A França la resistència també participà en la lluita, tot i que sovint s’ha sobredimensionat la seva importància.