Datos personales

Sabadell
Noelia Baena Belen Gallego Janira Hidalgo Sonia López Profesor: Xavier Moyano Departament de ciències socials

martes, 3 de junio de 2008

Personatges de la segona guerra mundial

Chamberlain: Polític britànic. Diputat conservador que col·laborà amb Stanley Baldwin en la reunificació del partit també era ministre de finances i desenvolupà una política social avançada i participà en els acords d’Ottawa. El 1937 fou elegit primer ministre. A fi de conservar la pau internacional, cedí sovint a exigències de Hitler i de Mussolini. Al maig del 1940 cedí el poder a Winston Churchill.


Winston Churchill: Polític i escriptor anglès. Passà a l’almirallat a l’any 1911, des don va preparar eficaçment l’armada per a la futura guerra europea, que ell creia inevitable. El fracàs dels Dardanels motivà la seva dimissió a l’any 1915. El 1917 esdevingué ministre de municions, i després, ministre de la guerra. Va arribar a ser gran enemic de la revolució russa, tornà al partit conservador, decebut del paper dels liberals enfront dels socialisme. Els anys trenta demanà amb insistència una política d’oposició a l’expansionisme hitlerià. En esclatar la segona Guerra mundial fou nomenat primer lord de l’almirallat i primer ministre.
A l’exterior, malgrat les seves relacions difícils amb Stalin, cooperà amb l’URSS quan fou atacada per Hitler i s’apressà a establir la Gran Aliança amb els EUA quan aquests entraren en la guerra. Winston Churchill s’oposà a la creació d’un segon front rus.



Mariscal Pétain: Militar i estadista francès. General als 58 anys, durant la primera Guerra Mundial, participà en l’ofensiva de Champagne(1915) i dirigí la defensa de Verdún, que li valgué ésser considerat heroi nacional. Comandant en cap del exercit francès i mariscal, sufocà amb Primo de Rivera la rebel·lió d¡Abad el-krim al Marroc. També va ser Ministre de Guerra en el govern dretà de Doumergue(1934) i ambaixador a l’Espanya franquista, més tard de la dreta francesa, concretament a l’any(1940).


Hitler: Polític alemany. El 1919 s’adherí al Partit obrer Alemany, grup d’extrema dreta creat aquell mateix any, en el 1921 assolí la direcció del partit, el qual prengué el nom de partit nazi. El 1923, influït per l’exemple de Mussolini, va tractar d’emparar-se del govern de la regió de Baviera mitjançant un cop de força; detingut, fou condemnat a 5 anys de reclusió dels quals complí només un. La crisi econòmica del 1929 va fer possible la vertiginosa ascensió del nacionalisme. Hitler dictà lleis contra els jueus, va crear camps de concentració i tribunals especials, i en la denominada nit dels llargs coltells (90 de Juny del 1934) va fer assassinar, entre d’altres, els caps de la SA i de l’ala moderada del seu propi partit.

Mariscal Rommel: Militar alemany. En la primera Guerra Mundial aconseguí la creu de ferro. Participà en la direcció dels moviments de joventut nazis. Durant la segona Guerra Mundial es destacà en la campanya de França al capdavant de la Setena Divisió Blindada, que li comportà el comandament de les tropes de l’Afrikakorops (1941), amb les quals assolí importants victòries.



Mussolini: Polític italià. S’inicià en l’activitat política dins el partit socialista, del qual encapçalà l’ala radical; Neutralista en esclatar la Primera Guerra Mundial, poc després va fer campanya a favor de l’ intervenció d’Itàlia en el conflicte, fet que li valgué l’expulsió del seu diari i del partit. Més tard, el govern i el rei víctor Manuel III, els anomenà cap de govern; durant els tres anys següents, assumint tots els poders, d’una manera gradual, implantà una dictadura.
Hàbil i oportunista i recolzat en un notable aparell propagandístic, obtingué l’ adhesió d’un sector del país. L’hostilitat al comunisme i la influència del seu gendre l’acostaren a l’Alemanya hitleriana, amb la qual signà un pacte d’amistat el 1936. El 25 de juliol de 1943, davant els progressos aliats, fou enderrocat per un cop d’estat promogut pel rei i empresonat als Apenins.
Roosevelt: Polític nord-americà. Governador de l’estat de Nova York, va fer cara a la depressió del 1929 amb mesures econòmiques intervencionistes. Practicà una política exterior de bon veïnatge, especialment amb les repúbliques llatinoamericanes, i reconegué l’URSS. En desencadenar-se la Segona Guerra Mundial, mantingué inicialment la neutralitat dels EUA, bé que ajudà les democràcies i sobretot el Regne Unit. L’entrada en guerra dels EUA, provocada per l’atac japonès a Pearl Harbor, comportà un augment de l’activitat de Roosvelt, especialment en el camp diplomàtic Oposant-se als plans de Guerra britànics, evità la ruptura de l’URRS. Impulsà la creació de les Nacions Unides.


General MacArthur: Militar nord-americà. Comandant en cap de les forces de les Filipines (juliol del 1941), resistí l’atac japonès fins al Març del 1942. Comandà l’ofensiva al Pacífic i, nomenat cap de totes les forces aliades del Pacífic, aconseguí la victòria sobre el Japó, on exercí el poder autoritàriament. Dirigí les tropes de l’ONU a Corea, però fou destituït per Truman a l’any (1951).




1 comentarios:

Anónimo dijo...

buen blog, muy currado, me ha ayudado mucho, gracias;)