La devastació de la guerra es va estendre també a l’àmbit material. Va ser especialment important a l’Europa Oriental, on el pillatge constant a les ciutats (Polònia), la pràctica de la terra cremada (URSS) i les destruccions de pobles i de camps (Iugoslàvia) van causar una reducció dràstica de la capacitat productiva.
A l’Europa Occidental, les ciutats i les vies de comunicació van ser els elements més afectats.
El Japo havia quedat gairebé anorreat, amb Tòquio i els centres industrials destruïts; Hiroshima i Nagasaki arrasades per la bomba atòmica i les economies colonials (Malàisia, Indoxina, Indonèsia) desorganitzades.
Els països que es van quedar al marge del conflicte, com Canadà, Austràlia, Suècia o els Estats Units, van veure com augmentava la seva riquesa. En especial els Estats Units van experimentar un fort creixement econòmic i van adquirir una posició hegemònica que els va permetre transformar-se en el creditor de l’Europa Occidental.
També l’URRS, malgrat les destruccions, es va transformar en una gran potència mundial gràcies al manteniment de la seva zona industrial asiàtica, a l’ampliació de les seves fronteres i al control militar i polític que va exercir sobre les noves democràcies populars de l’Europa Oriental.
La reconstrucció d’Europa semblava gairebé imposible, si es te en compte, a més, la fallada financera dels Estats, i l’estat de desemparament en que havia quedat la població civil: milions de perdones estaven sense casa i moltes ciutats (especialment alemanyes) estaven en ruïnes. La inflació i el dèficit financer dels Estats agreujaven la situació. Ara bé, la conservació parcial de la indústria bèl·lica a la Gran Bretanya i França va ser el punt d’arrencada de l’imminent desenvolupament econòmic europeu. Sobretot des del moment en què es van anar restablint les comunicacions, el proveïment de primeres matèries i de fonts d’energia, i els Estats Units hi van aportar els recursos financers.
En aquests països la intervenció de l’Estat en la reordenació de la vida econòmica i social va ser un element decisiu que va marcar un canvi respecte al passat i que va permetre establir les bases de l’Estat del benestar.
Les victòries electorals dels laboristes a la Gran Bretanya (juny de 1945) i de les esquerres a uns altres països continentals, van implicar, d’una banda, una política de recuperació de la vida econòmica, de restabliment de les infraestructures i de reconversió de l’activitat productiva. De l’altra, van haber d’atendre l’escassetat material i les urgents necessitats sanitàries, d’habitatge i escolars amb una nova política fiscal que va introduir els principies de l’equitat social i va fomentar la redistribucío de la riquesa.
A l’Europa Occidental, les ciutats i les vies de comunicació van ser els elements més afectats.
El Japo havia quedat gairebé anorreat, amb Tòquio i els centres industrials destruïts; Hiroshima i Nagasaki arrasades per la bomba atòmica i les economies colonials (Malàisia, Indoxina, Indonèsia) desorganitzades.
Els països que es van quedar al marge del conflicte, com Canadà, Austràlia, Suècia o els Estats Units, van veure com augmentava la seva riquesa. En especial els Estats Units van experimentar un fort creixement econòmic i van adquirir una posició hegemònica que els va permetre transformar-se en el creditor de l’Europa Occidental.
També l’URRS, malgrat les destruccions, es va transformar en una gran potència mundial gràcies al manteniment de la seva zona industrial asiàtica, a l’ampliació de les seves fronteres i al control militar i polític que va exercir sobre les noves democràcies populars de l’Europa Oriental.
La reconstrucció d’Europa semblava gairebé imposible, si es te en compte, a més, la fallada financera dels Estats, i l’estat de desemparament en que havia quedat la població civil: milions de perdones estaven sense casa i moltes ciutats (especialment alemanyes) estaven en ruïnes. La inflació i el dèficit financer dels Estats agreujaven la situació. Ara bé, la conservació parcial de la indústria bèl·lica a la Gran Bretanya i França va ser el punt d’arrencada de l’imminent desenvolupament econòmic europeu. Sobretot des del moment en què es van anar restablint les comunicacions, el proveïment de primeres matèries i de fonts d’energia, i els Estats Units hi van aportar els recursos financers.
En aquests països la intervenció de l’Estat en la reordenació de la vida econòmica i social va ser un element decisiu que va marcar un canvi respecte al passat i que va permetre establir les bases de l’Estat del benestar.
Les victòries electorals dels laboristes a la Gran Bretanya (juny de 1945) i de les esquerres a uns altres països continentals, van implicar, d’una banda, una política de recuperació de la vida econòmica, de restabliment de les infraestructures i de reconversió de l’activitat productiva. De l’altra, van haber d’atendre l’escassetat material i les urgents necessitats sanitàries, d’habitatge i escolars amb una nova política fiscal que va introduir els principies de l’equitat social i va fomentar la redistribucío de la riquesa.
0 comentarios:
Publicar un comentario