Impacte moral:

La bestialitat de la guerra va posar en qüestio els valors morals i polítics sobre els quals havia reposat una bona part de la civilització europea anterior. No nomès s’havien conculcat els drets humans sistemàticament i s’havia imposat durant 6 anys una cultura de violència i de crueltat, sinò que el pitjor encara no havia arribat. D’una banda, el coneixement dels camps de concentració i del descobriment de les pràctiques eugenèsiques i d’esxtermini va evidenciar les dimensions de l’horror nazi. I, en un altre sentit, la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki va ser sentida com un veritable apocalipsi mundial. Així mateix, el descobriment de les carnisseries practicades pels soviètics a Polònia va fer augmentar les ombres ideològiques. Tot això va provocar un trauma moral intens, del qual emanarien interrogants profunds sobre la barbàrie de la civilització occidental.
En aquest context, els vencedors de la guera van impulsar la creació d’un tribunal que va definir un nou concepte de dret internacional: els crims contra la humanitat. El judici de Nuremberg (del 20 de novembre de 1945 al 30 de setembre de 1946), va permetre seure al banc dels acusats 21 dirigents nazis davant d’un tribunal format per magistrats dels quatre gans Estats: els Estats Units, l’URSS, la Gran Bretanya i França. De tots ells, va haver 19 que no van admetre cap responsabilitat ni van mostrar cap mena de penediment per la seva activitat nazi. De tota manera es van dictar 12 penes de mort. Aquest procès va permetre fer un balanç públic de les atrocitats del nazisme i va establir un precedent perquè, en el futur, no quedessin impunes els actes criminals comesos per caps d’Estat, dirigents governamentals o alts càrrecs militars.